Aquest cap de setmana passat hem estat en un càmping de la comarca amb la família. No cal dir de quin càmping es tracta, perquè ara això no és rellevant, no em vull posar amb la instal·lació, sinó amb el comportament d'alguns que van a gaudir de la natura al costat de la muntanya d'una manera molt peculiar, al meu entendre. Resulta que estàvem sopant el divendres al vespre i ens arriben els veïns de davant: portaven un quad pel pare i un pel fill. Aquell nen devia tenir 8, 10 anys com a molt i ja tenia un quad per ell tot solet i per fer-se un fart de fardar entre la resta de mainada que hi havia! I amb una fumèrria que feia quan donava gas per allà, ja fossin les 12 de migdia o les 10 de la nit... ni al nen ni als pares no els importava ni l'hora que fos ni la imatge que donaven, ja us dic, al meu entendre...
Bé doncs, només vull fer un parell o tres de reflexions, que no deixen de ser opinió personal: en primer lloc, a aquell marrec crec que li hagués fet molt més bé fer-se un fart de córrer pel càmping o muntanya amont, i arribar a la rolot ben suat, apunt per fer una dutxa i havent posat gana per l'àpat que toqués... segon (tot i que no no és tema del tot ambiental, no puc estar-me de dir-ho): si una criatura a aquesta edat ja va amb quad, amb la despesa econòmica i ambiental que això comporta, amb què haurà d'anar quan tingui 45 anys? i tercer: que trist que trobo anar de vacances en un paratge tan magnífic com el que estàvem i no trobar cap manera més humana i respectuosa d'ensenyar als petits a estimar el nostre entorn.
Repeteixo el títol: per sort, són maneres poc freqüents d'entrar en contacte amb la natura!
Txell
0 comentaris:
Publica un comentari